Ací vos deixe unes fotos cedides per Juanal en el que podeu vore alguns aroners passaets en el Creamfield d'Almería que es va cel·lebrar en vaca!!! I que uns quants arponers van acudir per representar la nostra esquadra o perqué volien i punto pelota.
Crònica de Juanal:
Esta gran y grata experiencia va començar quan després de la resaka kel klubbers day festival (Madrid) el Raul (Cuco), Martí y Juanal no akabavem d'eixir d'una i ja estavem pensant en altra: en el CREAMFILEDS! Un sonat festival de musika electrónica que es fa desde fa 5 anys a la platja de Villaricos en Andalucia. Allí artistes de l'electrònica com chemical brothers, vitalic, faithles..., entre altres han montat allí un mogolló que ningú sap lo que "se parte" allá!
Bueno al que anava. Els dies anavem passant i l´estiu s´aproximava, la sang ja la teniem calenteta y vam decidir anar a comprar les entrades només unes setmanes d'estar a la venda. Una volta vam ixir de l'Fnac (On jo estic fitxat desde lo de Madrid) en les entrades en la mà, la boca ja en tremolava només de pensar la festa que se'm venia damunt. Com era d'esperar, no anavem anar nosaltres 3 soles al grandíssim esdeveniment. També s´apuntaren els ja amiks postres consagrats: Gallardo, Guill (alias trípode), Àngel, Garcy, Sergi, Jordi Juan, i un fixatge d'última hora Cèsar (Saulet). Vinga ja vaig al gra.
Era 11 dagost i ya era el dia. Eren les 9 del matí i les pupiles se'm dilatavem per la resaka del "ensierro" de la vaka. Estavem tots preparats. Perdó, tots no, el notes de turno Gallardo estava sobat, i pa postre anem a per ell a sa kasa i va i ens tira a patades. Però finalment conseguim començar la "travesia" fins al Creamfields! No sense abans haver tornat a pegar mitga volta perque el de sempre siiiiiiii el Gallardo havia deixat l'entrada en casa (que em de fer, el tio és aixina). Després de dos hores de camí i moltes cançons sentides en el cotxe del Garcy... ah!! i d'haver parat a dinar en un bareto pel camí, arrivavem a Villaricos. Allí els policies anaven per tot arreu, buscaven on la gent anava fins a les orelles i on més de 5 millars de boques tremolavem i on una mana de millars de muslos ballavem, PER FÍ estavem en el Creamfields.
En 40 graus al sol que feia i amb el banyador i els cubates anarem a la platja on començarem el marató de 18 hores de musika i festa ininterrompuda. Eren sobre les 4 y començavem a mokamos a la sombra per supost!, després dels primers contactes amb la gent d'allí i les primeres potaes i les primeres parides de Jordi lligassa Guill (ya o voreu als videos), vam decidir plenar-nos les butjaques y dirigirmos fins al Creamfield (estik parlant de les 6pm aproximadament).
Ja estavem dins... hop!!! Ho haviem aconseguit, no sense abans tindre problemas amb algun que altre segurata amb l'entrada i altres cosetes... En un principi estava buit, es podien veure moltisimes hectàres de terreny per una festa impressionant. Vam pegar una volta de reconeixement i començàrem a ballar. Era estrany perquè tot el món duia una bolsa de pipes i no paravem de menjarne, que estrany no? jaja!!! El bon rollo de allí era impressionant. Vam passar les hores fins ales 7:30 del matí on vam anar a la platja a veurer amanèixer i descansar una mica... no a dormir eh¡¡¡¡ Que quede clar!!!!
No se què més contar-vos! Misstres Barabara, Prodigy, Boys Noize, Miss Kittin..., estos van ser els millors de la nit, ho voreu als videos. Només vull fer-vos saber que eixes 18 hores van ser unes de les millors de ma vida! No hi ha paraules per a expressar-ho hi ha que viureu. Però el que recomane a tot el món que li agrada aquest tipus de musika, és que no pot perdres-ho! És una experiència que marca, o no Raúl? jajaja!!!
PER ULTIM GRACIES A: SERGI,GUILL.JORDI JUAN. SESAR,MARTI,CUCO,GAYARDO,ANGEL,GARCI Y A TAYO PER POSAR EL COMUNICAT GRACIES A TOS PER AVER FET POSIBLE EL MEU MILLOR DIA Y AMB ELS MILLORS AMIKS GRÀCIES.
Era 11 dagost i ya era el dia. Eren les 9 del matí i les pupiles se'm dilatavem per la resaka del "ensierro" de la vaka. Estavem tots preparats. Perdó, tots no, el notes de turno Gallardo estava sobat, i pa postre anem a per ell a sa kasa i va i ens tira a patades. Però finalment conseguim començar la "travesia" fins al Creamfields! No sense abans haver tornat a pegar mitga volta perque el de sempre siiiiiiii el Gallardo havia deixat l'entrada en casa (que em de fer, el tio és aixina). Després de dos hores de camí i moltes cançons sentides en el cotxe del Garcy... ah!! i d'haver parat a dinar en un bareto pel camí, arrivavem a Villaricos. Allí els policies anaven per tot arreu, buscaven on la gent anava fins a les orelles i on més de 5 millars de boques tremolavem i on una mana de millars de muslos ballavem, PER FÍ estavem en el Creamfields.
En 40 graus al sol que feia i amb el banyador i els cubates anarem a la platja on començarem el marató de 18 hores de musika i festa ininterrompuda. Eren sobre les 4 y començavem a mokamos a la sombra per supost!, després dels primers contactes amb la gent d'allí i les primeres potaes i les primeres parides de Jordi lligassa Guill (ya o voreu als videos), vam decidir plenar-nos les butjaques y dirigirmos fins al Creamfield (estik parlant de les 6pm aproximadament).
Ja estavem dins... hop!!! Ho haviem aconseguit, no sense abans tindre problemas amb algun que altre segurata amb l'entrada i altres cosetes... En un principi estava buit, es podien veure moltisimes hectàres de terreny per una festa impressionant. Vam pegar una volta de reconeixement i començàrem a ballar. Era estrany perquè tot el món duia una bolsa de pipes i no paravem de menjarne, que estrany no? jaja!!! El bon rollo de allí era impressionant. Vam passar les hores fins ales 7:30 del matí on vam anar a la platja a veurer amanèixer i descansar una mica... no a dormir eh¡¡¡¡ Que quede clar!!!!
No se què més contar-vos! Misstres Barabara, Prodigy, Boys Noize, Miss Kittin..., estos van ser els millors de la nit, ho voreu als videos. Només vull fer-vos saber que eixes 18 hores van ser unes de les millors de ma vida! No hi ha paraules per a expressar-ho hi ha que viureu. Però el que recomane a tot el món que li agrada aquest tipus de musika, és que no pot perdres-ho! És una experiència que marca, o no Raúl? jajaja!!!
PER ULTIM GRACIES A: SERGI,GUILL.JORDI JUAN. SESAR,MARTI,CUCO,GAYARDO,ANGEL,GARCI Y A TAYO PER POSAR EL COMUNICAT GRACIES A TOS PER AVER FET POSIBLE EL MEU MILLOR DIA Y AMB ELS MILLORS AMIKS GRÀCIES.
P.D. de Tayo: I per corregir-ho cabró!!! No havia vist tantes faltes juntes mai de la vida!!! I encara hi ha... però ara es pot llegir com a mínim!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada